Dibuixa un somriure immens abans d’obrir els ulls. És dissabte al matí i ha mandrejat més del que tocava, s’alliçona generosament, entra a la cuina per murmurar un bon dia a la tata, que ja fa hores que tragina roba i cassoles per la casa, ella li respon amb un pessic a les galtes i li toca la punta del nas, m’agrada veure’t feliç, ai que sí, que també toca divertir-se tan estudiar, tan estudiar. Quin dia tan maco que fa tata, esmorzaré a la cuina, si no et fa res. Què hi ha a per dinar? Vols que t’expliqui que vam ballar ahir? No, hahaha no va sonar Manolo Escobar! Qui és aquest?

L’Amanda entra a la cuina i queda desprevinguda en veure la Laura enriolada.

– Vas sortir ahir a la nit Laura? T’has fet gran de cop?

– Vàrem fer una festa amb amics de la universitat – s’enfarfolla la Laura mentre mastega un tros de galeta amb la galta inflada.

– Està bé. Jo també vaig sortir ahir, havia de celebrar una bona notícia, espero que tu t’ho passessis bé.

– Sí, molt, va venir molta gent vam…

– No vols saber quina és la bona notícia? – la talla l’Amanda – El Miguel, el meu nen, sortirà dilluns sota fiança!

– El papa i el Miguel sortiran dilluns de la presó? -la Laura deixa caure la galeta que s’esmicola lleument al plat.

– No, el papa no, quin greu. El papa ens ha estat enganyant a tots, fins i tot al seu propi fill, ens ha posat en una situació de la que ens costarà molt sortir. Son massa greus els delictes i fraus…amb l’advocat hem decidit deslliurar al Miquel de les acusacions i que recaiguin al pare. Ell hi ha estat d’acord, és l’única estratègia per que el Miguel salvi el coll. Si us plau tata, faci el favor de recordar-me que li enviï una nota d’agraïment al Tutusaus. És un cel aquest home. Un professional de cap a peus.

La Laura surt a correcuita plorosa de la cuina cap a la seva habitació, l’Amanda agafa la galeta que ha quedat queixalada en el plat i li fa un mos colossal mentre amb el dit índex de la mà dreta replega la resta de les engrunes.

Treball resum Ulisses.

Autor; Jaimes Joyce

Nom de l’alumne; David Simon

Nova Jersey, 21 de setembre de 1992.

Assignatura: Literatura anglesa

Professora: Meg Dobbins

Tipus de novel·la;

Ulisses és una novel·la escrita per l’autor irlandès James Joyce publicada el 1922… De la que no he entès una merda senyoreta Dobbins… Jo crec que Joyce se’n enfot de Homer i dels lectors [esborrar]

Ulisses és una novel·la escrita per l’autor irlandès James Joyce publicada el 1922 que conjuga diferents subgèneres literaris com ara la literatura modernista, literatura experimental, ficció literària, metaficció i l’autobiografia. Inspirada a l’Odissea d’Homer, se l’ha tractat com una peça clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

Argument del llibre;

L’argument gira entorn de les connexions de dos personatges; Stephen Dedalus que busca la figura del pare, i un altre que busca un fill, en Leopold Bloom, s’ha interpretat que s’inspiren en els personatges de Telèmac i Odisseu d’Homer. En Bloom, és jueu i publicista, i en Dedalus, és escriptor. També s’ha valorat que siguin els àlter egos de l’autor; Leopold Bloom com a Joyce vell i l’Stephen Dedalus com l’autor de jove.

Per altra banda hi ha la figura de la Molly que va agafant protagonisme en el tram final de la novel·la. La Molly, esposa de Leopold, representa la figura de Penèlope, però en comptes de teixir i desteixir li fot les banyes al Leopold obrint-se de cames amb un tal Boylan [esborrar].

Per altra banda hi ha la figura de la Molly que va agafant protagonisme en el tram final de la novel·la. La Molly, esposa de Leopold, representa la figura de Penèlope però en aquest cas no li és fidel al protagonista i té una aventura amb Boylan un personatge atractiu però poc il·lustrat.

L’últim episodi del llibre és un monòleg interior de la Molly; un batibull de pensaments sense cap signe de puntuació, sense connexió, sense ordre, sense cap mena de sentit; com ho has de llegir això? D’una tirada? Quaranta-cinc pàgines sense cap moment on fer una pausa? Vaig estar a punt de trucar a l’ambulància o al manicomi. [esborrar].

L’últim episodi del llibre és un monòleg interior de la Molly; un batibull de pensaments sense cap signe de puntuació. És anomenat pels estudiosos com una evocació del corrent de consciència dels humans.

Si la gran epopeia de l’home per Homer consistia a travessar la Mediterrània, lluitant contra espècies i bèsties de tota mena fins a tornar a casa després de la guerra, i aquesta acció transcorre durant deu anys, en aquest llibre l’acció passa només en un dia, en un sol dia, vuit-centes pàgines per explicar un dia, en concret el setze de juny. Cregui’m que ho he intentat però és impossible seguir la trama. He anat perdut de pàgina en pàgina, he rebobinat, rellegit, mirat de treure alguna deducció que m’ajudés a entendre l’anterior i he acabat llençant el llibre, no en sentit figurat. [esborrar].

Si la gran epopeia de l’home per Homer consistia a travessar la Mediterrània, lluitant contra espècies i bèsties de tota mena fins a tornar a casa després de la guerra, i aquesta acció transcorre durant deu anys, en aquest llibre l’acció passa només en un dia, en un sol dia, vuit-centes pàgines per explicar un dia, en concret el setze de juny.

Anàlisi del llibre;

Què vol demostrar Joyce? Que en sap més que ningú? Que, i cito textualment paraules seves, “aquest llibre serviria per tenir ocupats els crítics tres-cents anys” i reclamava, com un nen aviciat que no sap que fer per tenir l’atenció de la resta, que “el lector dediqués una vida sencera a llegir l’obra”. Tres-cents anys? Jo tinc un trimestre, tenim un trimestre. [esborrar]

Què vol demostrar Joyce? Ulisses és un experiment. L’escriptor irlandès va voler crear una obra plena de paral·lelismes encoberts i significats ocults i complexos de distintes interpretacions. Com ell mateix va manifestar; “aquest llibre servirà per tenir ocupats els crítics tres-cents anys” o desitjava que “el lector dediqués una vida sencera a llegir l’obra”.

Cada setze de juny es celebra a Dublín el Bloomsday; el mateix dia en que passa l’acció en la novel·la és el dia que Joyce va convidar a passejar per primera vegada a la que seria la seva esposa. En el Bloomsday una fauna de fervents de Joyce, la majoria homes, solters m’atreviria a dir, es vesteixen de l’època i van fent assemblees, xerrades, debats, lectures.. per que encara no l’han entès la novel·la o no l’han acabat mai de llegir! Al final és una bouturada més, una atracció per turistes que es volen fer els esnobs i en comptes d’anar a torrar-se a la platja i menjar-se un gelat, es fan els fanfes, es posen un barret d’ala i potser van al bordell on llastimosament s’arrosseguen els dos personatges del llibre.[esborrar]

Cada setze de juny es celebra a Dublín el Bloomsday; el mateix dia en que passa l’acció en la novel·la és el dia que Joyce va convidar a passejar per primera vegada a la que seria la seva esposa. En el Bloomsday es celebren assemblees, xerrades, debats, lectures, representacions populars del llibre amb caracterització dels personatges, rondes de pubs i joia general a la ciutat.

Conclusions

L’Ulisses pertany a un club veritablement singular: el dels llibres que la gent afirma de manera emfàtica adorar sense haver-los llegit, podríem posar en aquest club a banda d’Ulysses, Hamlet o El Quixot.

En definitiva penso que aquest llibre compleix el repte de fer patir al lector, i jo crec que això no és bo, per que els llibres t’han de regirar però amb el que transmeten, amb l’ambient que t’omplen, com t’atrapen, no com una condemna, un mal tràngol, una prova. A partir de la lectura d’aquest llibre he conclòs quelcom; tenim el dret de deixar un llibre, abdicar, renunciar-ne, no llegir-lo més, com qui no s’acaba un mal cafè o un plat de menjar per que sura en el greix, està passat de sal o està recremat.

Fa poc he pogut anar a veure Reservoir dogs i he patit igual amb aquesta pel·lícula que amb Ulysses, en distinta forma però en la mateixa intensitat. És el primer tret que tenen en comú, l’espectador i el lector pateixen. També tenen en comú que l’acció passa el mateix dia. També tenen en comú la cruesa, Tarantino no estalvia en sang i violència, Joyce no escatima en escatologia i obscenitats. Quan he acabat el llibre m’he sentit com dins la nau abandonada on van agonitzant els protagonistes de la pel·lícula; un escenari dantesc.

Però llegiré més llibres i escriuré, tinc clar que em dedicaré a l’ofici d’escriure d’una manera o altre. Per tant puc dir que he sobreviscut a Joyce i amb aquesta mateixa fe penso que el senyor Taronja, Odisseu i Bloom sobreviuen a l’escena final i al seu destí.

David Simons.