Salmó

Les dues dones ja s’esperen a fora quan la peixatera surt a obrir la persiana, s’ajup com un aixecador de peses ucranià, vinclant els genolls, carrega el pes als malucs i l’empeny amunt amb el punys embotits ja amb els guants de plàstic. Les dones ara van fins el fons de la botiga cap el dispensador de números pel torn esquivant bassals amb olor de lleixiu i sal, i es fan les esplèndides cedint-se l’ordre l’una a l’altre. Entretant ha entrat una clienta més que saluden sense entusiasme i que també agafa el seu numero. La peixatera engega la balança, el datàfon i la caixa, agafa aire i crida la tanda.

• Com et deia pateixo per tot; pateixo pels nanos, l’un que ha de buscar treball, l’altre per a veure si aprova, pateixo per la feina, han començat a fer la reestructuració i segur que hem toca el rebre, pateixo per la salut dels pares estan tovets a l’edat que tenen, pateixo per la caldera que fa dies que no va i l’haurem de renovar, pateixo per què faré pel dinar de reis…
• El vint-i-sis? El vint-i-sis?- piiiiip fa el marcador- Que no és vostè?
• Ai, ai que em toca, que xerrant se’m passa la tanda.

La senyora que ha entrat l’última repassa el paperet amb el número vint-i-vuit imprès i mira de cua d’ull els dos llenguados patint per que no els compri ningú. La peixatera que fa anar amunt i avall el tall del ganivet pesant esmolant-lo amb una xaira, espera el veredicte de la clienta que repassa tot el taulell on entre calamars i musclos, una colla d’escamarlans exhausts miren de fugir.

• Ai no ho sé pas…i ara ves tria que fas per dinar, i si no els ve de gust?- fa mentre s’empassa un sanglot.
• Em sembla que et convé salmó… En tinc a dins…-i abans que la clienta respongui prossegueix-és ben maco, me’l van portar ahir a darrera hora, el vaig a buscar.

La peixatera es penja el davantal de plàstic, se’l lliga a l’esquena i marxa cap a la rera-botiga a buscar el peixot.

• Potser sí que salmó, fa temps que no en mengem. Com et deia, que em passo el dia patint, i això m’està consumint, ho sé i no sé com aturar-ho.-es lamenta mentre s’eixuga llàgrimes i mocs, mocs i llàgrimes amb un mocador de paper.

La peixatera apareix amb un salmó lluent als braços i el posa damunt la balança que es gronxa indecisa amb el pes.

• T’està bé? Passa dels tres quilos.
• Ja m’està bé si. Creus que em convé pels àcids aquells omega 3? Me’l netejaràs oi?- i tombant-se de nou cap a la clienta vint-i-set persisteix en el seu llanguiment- No sé mirar-me la vida d’una altra manera…tot és un suplici.
• Ja ho saps lo del salmó? -l’interromp la peixatera mentre torna a afilar el ganivet- Neix al riu, entre grava, i s’hi passa un temps, uns mesos, fins que un dia decideix que ja n’hi ha prou i va nedant fins el mar. Passa de l’aigua dolça a l’aigua salada, amb un parell de pebrots. Sembla que allà s’hi estigui bé, s’alimenta, neda ben ample, vaga per oceans i mars, fins que un dia el cervell els fa clic. Te’l tallo a lloms o rodanxes?
• A lloms si us plau.

Amb les tisores fa uns talls secs i rapits que fan caure les aletes del salmó, l’agafa pel cap i raspa les escates des de la cua fins les brànquies, de les brànquies fins la cua, amunt i avall, avall i amunt. Cada cop més ràpid. Les escates salten per arreu com espores; damunt el marbre, a la cara de la peixatera, a les parets, pel terra, al crepat de la senyora del vint-i-vuit, en els focus del sostre, en les fulles de plàstic que retenen el glaç, damunt els lluços, les maires i els cargols de mar,

• El cap i les espines els vols? -pregunta amb el tall amenaçant la decapitació imminent.
• No n’he de fer res no, llença llença… i què fan aleshores els salmons amb el clic?

La peixatera alça el ganivet afilat i en talla el cap amb un cop sec damunt el marbre i l’escombra sense miraments al terra.

• Aleshores el salmó torna al riu on va néixer. No a qualsevol riu, al riu on va néixer. Els lloms sencers o per la meitat?
• Per la meitat que quedi en quatre talls, i què hi van a fer al riu natal?
• Què hi van a fer? Van a reproduir-se. Fan el camí en sentit contrari, de l’aigua salada a la dolça. Van en grup, com s’hi ho haguessin parlat pel twitter, en un mega-grup de whatsapp o una crida del Tsunami, imagina’ls tots plegats cap el riu…

Agafa el salmó i en fa un petit tall al ventre amb les tisores, les deixa damunt el mostrador i amb els els dits l’esbudella completament, la sang li regalima fins a mig braç més enllà del límit del guant.

• El pas de l’aigua salada a la dolça els produeix uns canvis morfològics brutals, pensa que les gònades se’ls fan tan grans que no els permet menjar! Durant el trajecte d’ascensió pel riu han d’anar sortejant els remolins d’aigua, les roques enormes, óssos i altres depredadors, com l’home! Guaita aquest va fer salat! -fa assenyalant el salmó damunt el taulell- Tots aquests obstacles provoquen un mal estat en el cos dels salmons que fan que el seu aspecte es torni deteriorat comparat a quan vivien en els mars. Van fets uns pòtols.

Amb el tallant del ganivet horitzontal separa el llom de l’espina des d’on era el cap fins a la cua, n’aparta el llom, gira el peix i fa el mateix procés per l’altra banda.

• Arriben a la mateixa zona on tots els seus avantpassats van venir al món. La femella que ha estat esperant pacientment desova i ell deixa anar l’esperma amb un darrer esforç vital. Poc després ell mor… i tot torna a començar.

La peixatera esbaldeix sota l’aixeta els lloms, a l’embornal s’hi acumulen algunes escates i restes de vísceres. Agafa els talls, els amuntega damunt una safata de porexpan i ho encabeix tot en una bossa de plàstic transparent.

• Collons doncs quin final!
• No són així tots els finals? Vull dir quin sentit té dolorejar la vida, patir-la, sofrir cada instant o cada pressentiment, cada passa mal donada, si al cap i a la fi la cloenda serà la mateixa. El salmó ja ho sap com acabarà i no s’enfonsa en el desconsol. Fot-li gasto amb l’estona que està per l’oceà. El que ens passarà a la vida serà exactament el mateix tan si la fruïm o si la vivim amb recança…No sé si ens ho arreglarà l’omega 3 això… Prova-ho. Vols alguna cosa més? No? Portes bossa? Són trenta-quatre euros i vint cèntims. 
• Et dono els vint centimets… Ai que n’ets de dolça… Posa’m julivert corre, faré una mica de picada per aquest salmó.

La clienta treu del moneder trenta-cinc euros en bitllets i vint cèntims. Del calaix en surt l’euro de canvi, moll i empudegat que s’intercanvia amb el tiquet damunt dels sonsos. La peixatera espera pacientment que la clienta posi la safata i el julivert dins el cistell i que desi el portamonedes sota el manyoc de mocadors i que surti de la botiga acomiadant-se de tothom. Tot seguit prem el botó de la tanda, el vint-i-set apareix vermell en el marcador.

• El vint-i-set! Què et poso maca?
• Tens alguna cosa pel sexe?