Són les tres de la matinada i no ha dormit. Cap a les deu del…
Actualitat d’actualitats. Tot és actualitat! I no hi ha res nou sota el sol.
Seria convenient que ens paréssim a pensar allò que volem dir, per tal de poder dir allò que pensem.
La provisionalitat es fa perenne. El que havia de ser una simple prova esdevé la teva feina durant anys. Unes vacances desemboquen en un canvi de residència a un país diferent.
Participar en la vida d’un mateix és esgotador. Requereix esforç. Físic i mental. Físic en tant a què a vegades necessitem moure’ns, treballar, portar coses d’un lloc a l’altre, dormir poc i malament…
Les dones l’encerclen i l’ensumen, el fiten de dalt a baix, descaradament. Nota com alguna li frega l’esquena, els grupets l’assenyalen i riuen. Ara li demanen un selfie, una li posa el vi a la copa fins a vessar, de fons sona la Rafaela Carrà i la Maria Jesús amb el baile de los pajaritos de fons.
En ese momento yo seguía pensando que era un simple aldeano. Y me lamenté que fuera desnudo porque pensaba robarle la cartera. Éticamente feo. Pero los pliegues temporales tienden a debilitar la moral.
Els diàlegs de lluços reals són molt més curiosos i divertits. Els que més m’agraden són els que s’esdevenen entre dues persones que, en realitat, estan d’acord.
¿En las catedrales hay lavabos? ¿Y en caso de que los haya dónde están? ¿Y en caso que sepa dónde están, cómo llegaré a ellos?