Els diàlegs de lluços reals són molt més curiosos i divertits. Els que més m’agraden són els que s’esdevenen entre dues persones que, en realitat, estan d’acord.
Tallar una pedra no és fàcil. De fet és un procés bastant violent. Fa uns anys vaig fer d’aprenent de picapedrer. La primera setmana no em sentia les mans.
Quan tenim clar que estaria bé posar alguna mena de filtre sobre tota innovació tecnològica…
La tecnologia està –o hauria d’estar– al fil de la navalla entre la necessitat de satisfer els nostres desigs i que això no ens danyi a nosaltres o al demès.
Hom intenta desmuntar els arguments dels altres per tal de «guanyar» el que sigui que pensen que guanyen. Perquè tenen la «raó».
Quan els desplaçaments són comptats i es poden fer a peu, en patinet o en carro, no cal comprar un cotxe, amb el manteniment i despesa que comporta.
Els joves amish deixen les seves comunitats i s’integren dins el món occidental durant un temps, una aventura que acaba quan decideixen formar part de la comunitat amish i acceptar i professar la seva fe rebent el baptisme de forma totalment voluntària.
Durant la dècada de 1860 la vida moderna va començar a pressionar les comunitats Amish, que van decidir organitzar una sèrie de sessions i trobades conjuntes per tal de decidir què fer i com tractar els nous dilemes.
Els amish tenen regles específiques en tant a la vestimenta, el transport i el pèl de la cara, però les raons per les quals estan tecnològicament ancorats al segle XIX no són un mer refús perquè sí a la tecnologia.
Un profeta és qui recorda a tothom que cal complir la llei, que s’ha de protegir a l’orfe i a la vídua, que “no s’ha d’abusar de l’estranger, perquè vau ser estrangers a la terra d’Egipte.” La resta és predictisme i si l’encerto l’endevino.