Després d’haver vist per sobre la història i el funcionament de part de la societat amish, és hora d’explicar el tema de la tecnologia. Tothom qui es troba per primer cop amb el món amish acostuma a pensar, de forma automàtica, que rebutgen la tecnologia moderna.

L’estereotip mediàtic dels carros de cavalls, la forma de treballar la terra i, en definitiva, tota la resta del que veiem aquí i allà de la vida amish, porten a pensar que prefereixen viure ancorats als voltants del segle XVIII, però no és així.

Els amish no rebutgen la tecnologia moderna, sinó que es regeixen per la doctrina de separació del món, la vida simple i que “cal evitar tot allò què és desconegut”. Separar-se del món i establir societats tancades i homogènies per evitar temptacions; aquestes societats homogènies permeten una vida simple i igual per tots, sense ostentació; i s’evita allò que es desconeix per evitar que aquesta vida senzilla pugui veure’s distorsionada. Però faré una simplificació enorme i diré que el tema va de necessitats.

Per tant, els amish apliquen aquella màxima de “si funciona, no ho toquis”. És cert que adoptant tècniques mecanitzades i més modernes podrien rendir més. Però per què? Per altra banda, a part de tenir nevera a casa, no és rar que algunes granges disposin de sistemes per munyir les vaques, petits generadors d’electricitat en cas d’emergència o, fins i tot, telèfon. Això sí, situat fora de casa, en una mena de cabina.

No és luddisme, sinó una forma de viure i treballar sense gaires distraccions. Tots els aparells moderns milloren la qualitat del treball i en redueixen la duresa. Però al mateix temps, requereixen un manteniment intensiu.

El cas de la dalla és interessant. Fa anys, per netejar marges i camps, s’emprava una dalla, que no és més que una falç enorme enganxat a un pal. Avui en dia es considera que la dalla és una eina híper perillosa. Per això, els operaris fan servir l’aparell aquell amb un capçal que gira a alta velocitat i va retallant les herbes.

Abans de fer-lo servir, però, aquest operari s’ha de disfressar de cavaller, amb armadura de cos complet, proteccions i casc, per evitar accidents laborals. Amb la dalla, només calia estar atent per on es passava la fulla. La dalla mecànica funciona molt més ràpid, sí. Però cal comptar, també, el temps que l’operari triga a vestir-se, desvestir-se, canviar els cables quan es trenquen, reparacions…

No és un exemple dels amish, però és igual d’afortunat. Una tecnologia moderna que fa exactament el mateix que l’antiga, però amb un nivell de “sofisticació” –eufemisme sublim de complicació– exponencial.

En un exercici una mica atrevit, m’atreveixo a fer el procés de pensament per l’adopció d’aquesta nova eina mecanitzada:

Pros: la feina es fa més ràpid.
Contres: requereix combustible per operar, cal comprar recanvis i fer reparacions, requereix protecció per fer-la servir, hi ha perill que una pedra surti disparada, l’eina i els complements són de difícil transport per una persona sola, fa soroll i espanta els ocells…

És necessari adoptar la dalla mecànica amb tots aquests condicionants? Cal tenir un telèfon a casa si només s’ha de fer servir en casos molt concrets? Tenir-lo dins de casa implica facilitat d’emprar-lo per coses banals…

Cal disposar de llum elèctrica que permeti allargar el dia dins de casa, quan es viu un estil de vida lligat a l’agricultura i la ramaderia? Per fer què? Per anar a dormir tard i llevar-se d’hora?

Quan et lleves abans que surti el sol, amb llums –de querosè, espelmes o una mínima instal·lació elèctrica al menjador n’hi ha prou. Quan els desplaçaments són comptats i es poden fer a peu, en patinet o en carro, no cal comprar un cotxe, amb el manteniment i despesa que comporta.

Hi torno: no és luddisme ni rebuig gratuït dels avenços tecnològics, sinó un tema de necessitats. Utilitarista, si voleu. S’estudia el cas i si reporta beneficis tangibles molt superiors als condicionants d’ús, potser arribarà un dia en què s’adopti. Com els sistemes automàtics de munyir vaques.

Foto: Alonso Javier Torres