El que coneixem avui com Amish prové de la reforma protestant que es va realitzar a Europa durant el segle XVI, dels quals els protagonistes més coneguts podrien ser Martin Luther o Iohan Calvin –un protestant que va acusar un altre protestant, Miguel Servet, d’heretgia i que va aconseguir la seva detenció i execució a la foguera per part de la inquisició catòlica–, però també inclou personatges com Menno Simons, un pastor catòlic de Frísia, als Països Baixos.
Cap al 1530, Simons investigava les escriptures el concepte de la “transsubstanciació” i va acabar descobrint que el baptisme infantil no apareixia enlloc. Això el va portar a prendre contacte amb els Anabaptistes, un subgrup de l’anomenada Reforma Radical que rebutjava qualsevol mena d’Església, fos institucional o simplement organitzativa perquè considerava que “l’Església” estava constituïda només per la comunitat de creients que acceptaven a Jesucrist.
Això ho demostraven amb el bateig adult, junt amb una acceptació i professió conscient i racional de la fe. Aquest fet va comportar que els Anabaptistes fossin perseguits tant pels catòlics com pels reformistes –tant luterans com calvinistes–, als que els anabaptistes acusaven de voler substituir les elits catòliques per les seves pròpies.
Menno Simons va rebutjar el catolicisme el 1536 i va acabar sent una gran influència dins el moviment Anabaptista. Els seus punts de vista diferien amb els d’altres reformistes com Calví, per exemple en el concepte de l’excomunió.
Calví reservava l’excomunió per a pecats especialment greus, mentre que per a Simons, el càstig s’havia d’administrar de forma més extensiva. La seva influència va acabar cristal·litzant en forma d’un nou grup dins del Protestantisme, els Mennonites.
La visió teològica de Simons emfatitzava en la no-violència i en la doctrina de separació del món i en la vida simple, considerant que els membres de la congregació no havien de tenir cap mena de relació ni associació amb aquells que són del món. Això incloïa la separació física de la comunitat respecte a la societat, des dels costums i pràctiques diàries, l’ús de vestimenta modesta i tradicional o el concepte que diu que «tot allò que no és conegut s’ha d’evitar».
L’any 1693, una branca de cristians mennonites suïssos, coneguts com la Germandat Suïssa, va patir una escissió. El líder dels escindits, Jakob Ammann, era defensor d’una aplicació encara més estricta de la disciplina mennonita, incloent-hi especialment el refús i exclusió social total dels excomunicats.
Amman considerava que els mennonites que intentaven evitar les persecucions no tenien prou disciplina. La seva visió estricta arribava fins al punt d’aplicar l’exclusió de qualsevol mena de relació, de la mena que fos, entre dos cònjuges fins que el cònjuge excomunicat es penedís. A partir d’aquesta escissió, el moviment anabaptista suís es va bifurcar en dues branques, i als partidaris de Jakob Ammann se’ls va anomenar Amish o Mennonites Amish.
Els primers Amish que van marxar a Amèrica es van establir, a principis del segle XVIII, al comptat de Berks gràcies a William Penn, un Quacker que havia patit directament les conseqüències de la persecució religiosa.
Però els Amish no només es van establir a l’estat de Pennsylvania, sinó que es van acabar formant comunitats a gairebé tot el mid-west. Tot i l’aplicació estricta de la doctrina de separació del món, a finals del segle XIX, especialment a la dècada de 1860, la vida moderna va començar a pressionar les comunitats Amish, que van decidir organitzar una sèrie de sessions i trobades conjuntes per tal de decidir què fer i com tractar amb els nous dilemes.
Organitzar trobades globals amb altres comunitats era una cosa mai vista i sense precedents en el món Amish. Els membres més tradicionalistes van decidir boicotejar les reunions, mentre que la part més progressista –i més nombrosa–, va adoptar la denominació Amish Mennonites, integrant-se finalment amb altres comunitats mennonites.
Una cosa semblant va passar de forma paral·lela a Europa, on els Amish que es van quedar es van acabar reintegrant. El sector tradicionalista va acabar coneixent-se com els Amish Antics, traducció lliure del terme original Old Order Amish.
Continuarà…