Cal escoltar de forma atenta per poder saber si l’altre ens està explicant una cosa o, al contrari, ens intenta vendre alguna moto.
Un home, de nom Nakhsón, fill d’Aminadav, va decidir tirar pel dret, i ficar-se a l’aigua. Llavors, només llavors, les aigües es van obrir del tot, i els hebreus van poder salvar-se.
Qui decideix que l’obsessió de l’altre és perniciosa, però que la seva és la bona? Perquè és una veritat com un temple que hi ha qui està obsessionat i obsessionada a determinar l’autenticitat de tot plegat…
Al final, és important que les coses «passin», i puguem dormir bé. Dormir bé és important. I tenir bons somnis. Somnis ben dolços –amb sucre o no–, que ens ajudin a suportar el dia a dia.
La provisionalitat es fa perenne. El que havia de ser una simple prova esdevé la teva feina durant anys. Unes vacances desemboquen en un canvi de residència a un país diferent.
Participar en la vida d’un mateix és esgotador. Requereix esforç. Físic i mental. Físic en tant a què a vegades necessitem moure’ns, treballar, portar coses d’un lloc a l’altre, dormir poc i malament…
Encara que hauria de ser al revés, a mesura que acumulem experiència –i experiències–, el viatge es complica.
La història dels espies ens explica que l’important no és fugir d’Egipte, que va ser relativament fàcil. Ens explica que el que realment importa és fer fora Egipte de la ment.
L’Apocalipsi no consta de grans explosions ni bèsties coronades amb multitud d’ulls. Això són visions d’un ancià, possiblement diabètic, confinat dins una cova durant massa temps.
Quin profit en traiem, de «guanyar» una argumentació o un debat? Millora la situació dels que debaten? S’aconsegueix alguna cosa? Algú treu una nova idea que pugui fer aquest món nostre un xic millor?