Pregoner de Provincetown, Massachusetts; d’una postal de 1909 publicada al Provincetown Advocate.
El pregoner va sortir al balcó. La plaça plena, de gom a gom, Per sentir, tan insigne prohom, vomitar veritats d’un sol color.
Alçant les mans, demanà silenci, tothom de seguida va callar. Segur de si mateix, començà, Sabedor que tant se val que els llenci.
El seu públic sempre aplaudirà. Les paraules surten totes soles. Sent que podria parlar mil hores Sens dir res que a ningú sorprendrà.
És llavors que veu, acollonit, Que la gent va desapareixent. El seu lloc s’omple, sobtadament, Amb les ombres de qui ha escarnit.
Aquells que no pensen com ell. Que creuen coses que ell no vol. Que viuen lluny, en un altre pol. Els qui volen un món diferent.
Els mots se li traven a la gola. El discurs buit, ja no el satisfà. No hi ha ningú que el vulgui escoltar. La seva fermesa s’esmicola.