NOTA: Aquest relat no és adient per a menors de 18 anys. Possiblement, tampoc ho sigui per algunes persones majors d’edat…
El Pare i el Fill caminaven pel carrer cap a l’escola. El Pare anava explicant-li un acudit al nen quan la va veure. Anava vestida amb uns texans ben arrapats i una samarreta descolorida. El Pare va dir-li al fill que s’avancés a dir-li a la Noia que s’aturés. Quan va arribar on el Fill i la Noia l’esperaven, va poder veure els ulls espantats d’ella; el va fer sentir poderós.
—Hola bonica —va dir cordial el Pare—, fa dies que et veig passar i tenia ganes de veure’t de més a prop. On vas?
—A la facultat.
—Oh! Ja en tens divuit, doncs?
—Encara no, els faig el mes vinent.
El pare li va fer un gest amb el dit aixecat indicant-li que volia que fes una volta sobre si mateixa.
—Fixa’t —li digué al Fill. —Mira com tot se li mou al mateix ritme. Això és perquè encara té la carn ben ferma.
—Sí papa —va dir el nen—. Però no la veig bé. Li pots dir que s’ajupi?
—És clar, Fill.
Va fer com si piqués amb els dits sobre una taula i la noia va ajupir-se, encarada cap al Fill.
—Té els pits petits —va dir el nen apropant la cara.
El Pare també va ajupir-se i va atansar la cara.
—Els pits petits són una meravella fill. Triguen més a perdre la fermesa i fan de bon tocar —va mirar la noia a la cara—. Segur que encara ets menor d’edat?
—Li puc ensenyar el carnet d’identitat.
—Ja la buscarem d’aquí un parell de mesos i així els tastes, d’acord fill?
—Puc marxar? —va dir la noia amb veu fluixa— Arribaré tard a classe.
—Posat de genollons i treu el cul enfora i acabem, bonica.
La Noia va fer com li deien i el Pare va fer un gest al Fill perquè s’atansés.
—Mira bé aquesta corba. Quan siguis més gran apreciaràs molt aquesta forma. Segur que si no portés texans, les natges se li obririen per deixar-te veure bé el seu anus i el seu perineu. Tot un goig.
—El perineu, Pare?
—És el petit tros de carn que va del cul a la vulva. Fa de molt bon acaronar.
La Noia va fer un gest, encongint les cames, atemorida que l’home no respectaria la seva edat.
—Mira-la! Encara podia posar-se més ferma —va dir el Pare mentre deixava anar una rialla—. Ja pots marxar, preciosa. Ens veiem en un parell de mesos.
El Pare i el Fill la van veure marxar, apressada, mentre ells travessaven el carrer.
El despertador va sonar amb un brunzit enervant que el va fer aixecar d’un bot, angoixat. El Pare va donar un cop de palmell a l’andròmina per fer-la callar i no despertar a la seva muller.
—Bon dia, Carles.
—Vaja, t’he despertat.
—No passa res.
—Torna-te’n a dormir, encara tens una hora fins a despertar el nano.
—Tornaràs tard avui?
—Sí. Avui anem a una conferència i tindran feina fins a darrera hora.
—Vés amb compte, eh?
—Sempre.
Va aixecar-se i va anar cap al lavabo. El somni se li havia quedat clavat a la memòria i no podia evitar que una erecció li donés cops al ventre mentre caminava. Va ficar-se a la dutxa i mentre esperava que l’aigua s’escalfés va començar a masturbar-se amb urgència, recordant com li havia agradat sotmetre a aquella noia als seus desitjos. Estava a punt de deixar anar la lleterada quan la porta del vàter va obrir-se de cop. Va mossegar-se la llengua provant d’aturar el crit que li creixia al pit.
—Hola papa, tinc pipi.
—Hola fill, fes, fes —va dir girant-li l’esquena.
Va començar a ensabonar-se mentre el seu fill pixava sorollosament. El nen va tornar al llit sense dir-li res i ell va acabar de dutxar-se, amb les ganes trencades i una sensació d’ofec al pit.
El minibús estava net del dia abans però va decidir fer una repassada abans que les jefas baixessin per anar a la conferència. No pararien gaire atenció, com sempre, però no volia donar cap motiu de queixa. Un cop que havien trobat un embolcall d’un pastisset que s’havia menjat caigut sota un dels seients, el van esbroncar. «Si fossin homes, ho haurien deixat estar» va pensar «però les dones són totes unes maniàtiques».
Estava passant el drap pels miralls retrovisors quan les va veure sortir de la porta de l’aparcament. Anaven totes molt mudades, amb les seves faldilles i pantalons amples d’oficina. Les bruses vaporoses d’algunes, d’altres cenyides i amb força botons descordats.
La Marisol, del departament de comerç exterior, era la que més li agradava: amb uns pits enormes que amb prou feines es mantenien dins la camisa i un cul rodó i rotund i el llavis, ai els llavis, un pou on enfonsar-se sense control.
Van saludar-lo indiferents mentre pujaven al vehicle. Va pujar darrere d’elles i va tancar la porta. Van sortir de la fàbrica i van prendre el petit ramal de carretera que conduïa fins a l’autopista i s’hi van incorporar. Pel camí, en Carles no podia evitar anar fent mirades pel retrovisor, buscant la boca de color sang de la Marisol que reia amb les seves companyes d’alguna parida que alguna d’elles havia dit.
S’imaginava la seva polla entrant i sortint d’entre aquells llavis, tacada de carmí. Com li agradaria deixar anar un torrent de llet sobre la cara de la Marisol per llavors fer-la aixecar-se i posant-la de genolls amb la cara a un seient, follar-se-la amb la mateixa erecció que acabava de mamar. Veuria que el poder és quelcom diferent que tenir un salari alt i un xòfer d’empresa. L’autèntic poder és el que et fa estremir de plaer.
—Vol mirar la carretera, collons?
Un cotxe estava fent servir el clàxon i en Carles va veure que estava envaint el carril del mig. Va donar un lleu cop de volant i va tornar a col·locar-se a lloc. S’havia quedat distret pensant i havia estat a punt de xocar amb un petit cotxe. Les directives estaven parlant en veu baixa, llençant-li mirades enfadades i ell va notar com la cara se li posava vermella mentre les orelles li desprenien molta calor. Avergonyit va agafar amb força el volant i va mirar fixament les línies de l’autopista.
S’havia fet fosc quan va aparcar el mini bus a l’aparcament de la fàbrica. Les dones es van acomiadar d’ell amb la mateixa indiferència amb què l’havien saludat al matí. Algunes d’elles caminaven una mica tortes, per les copes que havien pres a la petita recepció del final de l’acte. La Marisol reia sorollosament, amb la desinhibició de l’alcohol i els pits se li remenaven voluptuosament dins la seda.
En Carles va tancar d’un cop el vehicle i va anar a deixar les claus a l’armariet de la cabina del guarda. De tornada va veure els llums d’un club de carretera i va passar-li pel cap d’aturar-se i buscar entre les cuixes d’una prostituta l’orgull perdut però, ni tenia diners, ni volia arriscar-se a què la seva dona se n’assabentés. Va decidir tornar a casa. Amb sort la seva dona ja estaria al llit i ell podria provar de tornar a somiar en un món millor.