Diu que avui venen els nous al tercer. — Comenta el del segon.
Caram, ja era hora. Ho vulguis o no, el fet que hi hagi gent, frena una mica els corrents d’aire, i les humitats no són el mateix. — Contesta el del primer.
A mi m’agradaven els antics, no sé com seran els nous. — Aquest és el del quart.
Diu que són del partit. Ell n’és un alt càrrec. — Parla el del cinquè.
Què diu? — Pregunta ara el del primer.
Que «què diu?». — Confirma el del segon.
Que són del partit. — Assegura el del quart.
I això quina importància té? Els del partit són com nosaltres no? — Assegura el del primer.
Diu que són quatre fills. No sé pas on es posaran. Imagino que dormiran dos i dos però vés a saber. — El del sisè intervé per primera vegada.
I tu què hi dius? — És el del setè que està mirant fixament al del vuitè.
Doncs pel que jo sé, tenen la idea de fer tancar els forats. Incloent-hi el principal. — Afecta amb gravetat el del vuitè.
Es fa un silenci, que trenca el del primer:
Què diu?
Que «què diu?». — Confirma el del segon.
Què ha dit? — Brama el del quart.
Les preguntes són ignorades. I comencen una sèrie de laments:
Però és que així ens entra la llum del sol a tots….
Ens coneixem tots millor i evitem els desconeguts……
Podem vigilar-nos les coses els uns als altres….
Jo he vist créixer els vostres fills……..
Jo he après a cuinar amb tu……
Ho tenim tot molt ben ventilat….
Imatge presa des del menjador del 6é pis
Tots els veïns queden novament en silenci, fins que un s’atreveix a parlar de nou.
La versió oficial, és que és perillós, que és fàcil caure. — Diu el del vuitè.
Que això són forats per ascensors.
Que torna a haver-hi calés per a acabar l’edifici.
Que no estem de forma legal aquí.
Que hi manquen serveis bàsics.
Que ja ho avisa el cartell de l’entrada.
Aleshores, des del tercer pis es sent per primera vegada una veu:
Però nosaltres no som de cap partit. I ens havien dit que aquí hi estaríem molt bé. Teníem moltes ganes de trobar una escala de veïns amb bon ambient. I que això era un pis amb cuina i dues habitacions. Que nosaltres portem criatures.
Comencen a aparèixer veïns als balcons del forat interior:
No sou del partit? — Pregunta el del segon.
No teniu intenció de tapar els forats? — Pregunta també el del primer.
Heu vingut per quedar-vos? — Pregunta el del quart.
Com heu entrat? — Pregunta el del cinquè.
Què diuen? — Pregunta el del vuitè.
Que «què diuen?».— Confirma el del setè.
Passat un breu moment de silenci:
Diu que són els nous, i que vénen a quedar-se. Que no són del partit i que el pis els hi agrada molt.
Que potser no hi ha intimitat, però que té altres avantatges.
Que sempre hi haurà una ràdio o televisió que et faci companyia encara que no sigui la teva.
Que potser a l’hivern hi farà fred, però que veuen que a l’edifici tenim prou estufes.
Que és d’agrair que es puguin veure els estels de nit.
Que si algú del partit els hi comenta res, que ells no tenen cap intenció de tapar cap forat.
Que potser el del primer i el del vuitè criden massa, però que són coses que segur es poden arreglar a la reunió de veïns.
Se senten unes goles que tussen al quart, al segon i al setè:
Que potser no saben que aquí no en fem, de reunions de veïns? — Diu el de quart.
Què ha dit?. — Pregunta el del tercer.