El món es comporta de forma convulsa. Tot canvia molt de pressa i el que ahir era vàlid, avui no només ha deixat de ser-ho sinó que, per alguns, cal combatre-ho amb totes les forces possibles. Hom diu la seva i l’opiniolatria fa temps que s’imposa a tots els mitjans de comunicació. Als vells i a bastants dels nous.
Parts del món de l’alta cultura s’enroquen cada dia més a les seves torres, d’ivori o de Lego™, on decideixen què és cultura i què no ho és, tot repartint carnets. I mentrestant, l’apocalipsi arriba, lentament i inexorable, a mesura que hom s’apropa a la quarantena.
En aquest món canviant només hi ha una sortida possible per no esdevenir boig mentre s’evita l’apocalipsi: col·laborar de forma activa en l’augment d’entropia. Per això neix Le Tapiriste, una revista digital que, com l’animal que la representa, és multitasca, transdisciplinari i antiimperialista.
El tapir és un animal terrestre, de trot alegre i senyorial, però despreocupat. I no dubta en rebolcar-se pel fang quan fa calor i ataquen els mosquits. Tampoc li fa res ficar-se dins l’aigua, nedar sota la superfície o fins i tot caminar per la llera del riu per tal d’alimentar-se de les més variades menges.
I de la mateixa forma que el tapir es fica dins el riu, Le Tapiriste també pretén aplicar els principis originals dels pontifices, la unió de ribes separades. I ho fem en contra dels nous significats de la paraula pontificar, relacionats més aviat amb «deixar anar una filípica amb poca o nul·la possibilitat de debat».
Le Tapiriste vol, per tant, reunir allò que estava dispers. Intenta ser una forma de posar en contacte a persones que d’altra forma no s’haguessin conegut. I també, com quan hom encén una espelma a partir d’una altra, de multiplicar idees i coneixement. Le Tapiriste no vol ser un far, ni un mirall, ni una làmpada. No vol emetre llum ni reflectir-la, sinó multiplicar-la.
Le Tapiriste aferma que la puresa excessiva provoca cretinisme, i per això vol oferir diferents menes de sal en la nostra dieta. De la mateixa forma, l’arrauxament de la dictadura de l’actualitat ha comportat que la cosa banal desplaci el que era urgent, que al seu moment va desplaçar a allò què era important.
El tapir és un animal tranquil, i Le Tapiriste vol ser una publicació tranquil·la i reflexiva. Per això intentarà fugir de les presses de l’actualitat i oferir reflexions pausades i tranquil·les, sense rebutjar a la punyença, car el tapir disposa d’una dentadura prou esmolada.
Lector. No esperis unitarietat ni uniformitat. No esperis exaltació de l’alta cultura. Ni la seva defenestració –bé, almenys no gaire. Tampoc esperis un repàs de l’actualitat ni una muntanya de contingut. Espera-ho tot, excepte això. A Le Tapiriste hi trobaràs heterogènia, eclecticisme i diversitat. Perquè el tapir, a més de tot el que ja s’ha dit, és un animal raro de nassos.
Le Tapiriste ja corre per la jungla d’Internet. Acompanya’ns.