Hi ha moltes coses que, almenys per a mi, són una pèrdua de temps. Escombrar, rentar els plats… Per això, a casa, vam comprar un rentaplats i un aspirador automàtic, dels que van sols i dels que veurem l’inici de la rebel·lió d’Skynet. La resta podríem dir que són més o menys collonades fruit del solucionisme tecnològic. Començant per les màquines de fer cafè.
El tema del cafè crec que dóna prou material per un parell de tesis doctorals. Jo, que als meus 43 estic en camí no només dels 44, sinó del treball de fi de grau i planejant el doctorat, potser em reservo el tema. És un tema a dues bandes. Per una, el sibaritisme absurd que ha convertit prendre un cafè sol en una experiència transcendental, acompanyada de nota de tast com si parléssim d’un cabernet qualsevol. En això ha tingut part de culpa la cultura nord-americana de Starbucks, que simplement ha mostrat als gringos el cafè de veritat, a $6 el got de paper —dels quals 4 van destinats a pagar la nota de tast de 600 paraules—, i no l’aigua sobrant de rentaplats que prenen per cafè.
Per l’altra, tenim la tecnologització del fet cafeter, començant per les màquines Nespresso. Cafè en càpsules, netes i senzilles de fer servir. I ràpides. Sobretot, ràpides. Primer selecciones la varietat —curt, lungo, intenso, allegro ma non troppo, caffetàbile ma troppo presto, dormente decaffeinatto et al—, i un cop t’has decidit, la poses a la maquineta, pim-pam, i llestos.
A partir d’aquí s’ha creat una varietat d’ecosistemes propis i aliens. Càpsules de marca de cada cafè, càpsules de marca blanca, càpsules reutilitzables, càpsules reciclades, compostables… I tot això, després, adaptat a cada marca comercial que ha decidit fer comercialitzar màquines de fer cafè. És a dir totes. I un cop l’ecosistema s’estableix, cal fer noves màquines amb nous formats de càpsula, per tal de poder continuar venent.
Aquesta miríada d’ecosistemes ha causat una mena de sobrepoblació. I com «el mercat(c)» proporciona solucions als problemes de demanda, ha sorgit la solució al problema de la multitud de sistemes capsulars de màquines cafeteres: una sèrie de màquines que funcionen amb gra de cafè sense moldre! No us sembla meravellós? Són màquines que tenen un dipòsit d’aigua, i un dipòsit de cafè. Hom hi posa el cafè en gra, i quan vols prendre’t un tallat, la màquina mateixa mol el gra i l’infusiona. Sense càpsules. Sense perdre 2 minuts del nostre valuós temps decidint quina varietat prendrem!
I encara hi trobem coses més fascinants, en aquest nou sistema de fer cafè: seguint el nou model de treure’t la pasta amb subscripcions, et venen una subscripció anual de cafè! Sí, sí. Canvies la subscripció de les càpsules per la subscripció a cafè en gra. Òbviament, deu ser cafè especial, preparat per cabre dins el dipòsit i que, en moldre’s, ho faci amb la textura i mida adients perquè els aromes de roure, cirera i fum puguin alliberar-se i arribar, convenientment, a les nostres pituïtàries, al mateix temps que el record a vainilla activi les nostres papil·les gustatives.
Com veieu, amb aquestes noves solucions gairebé màgiques, la tecnologia moderna ha arreglat, de nou, un problema. Mentrestant, nosaltres a casa hem optat per una altra cosa. Recuperar la cafetera italiana i comprar un molinet de cafè. Pel que fa a la «subscripció», comprarem el cafè en gra a una botiga maca i bona al centre de la ciutat, i de pas sortirem de casa.
Senyoros que creeu solucions a problemes inexistents: proveu de sortir de casa, a veure si us toca l’aire i se us aireja el cervell.