El preocupava, molt encertadament, el problema dels tatuatges. En tenia uns quants, bona part d’ells força innocents: un Pikachu imitant l’Angus Young dels ACDC amb una guitarra elèctrica a les mans, una lletra xinesa (o japonesa, no ho recordava) que li havien jurat i perjurat que volia dir Força, però que provocava somriures d’amagatotis a les platges sempre que es creuava amb asiàtics i que el tenia mig mosca, un cranc per mostrar a tothom quin era el seu horòscop; coses així. Tanmateix, el que tenia a la base del penis, aquell el preocupava. Havia pensat molts cops a treure-se’l, però li havia fet tant de mal fer-se’l, que no volia ni imaginar el que li podia fer l’operació de neteja. Als vestuaris del gimnàs tothom reia del seu parrús. La majoria anaven depilats, els ous ben llustrosos, la polla aparentant ser més llarga gràcies al desert pilós des d’on naixia. Ell lluïa un bon matoll de rínxols, una selva en la qual camuflar tot plegat. L’únic cop que va haver de donar explicacions, va ser a l’acadèmia quan la segona nit, un grup de veterans li van fer la vaca a uns quants dels aspirants, deixant-los en pilota picada i obligant-los a masturbar-se fins a estar erectes. Llavors van haver de desfilar, un darrere de l’altre, prenent la polla del davant. Abans de començar la conga, els havien “examinat” i en veure el que hi duia entintat, just on la pell de la polla comença a convertir-se en la bossa dels ous, el que feia de cap de colla, va esclafir a riure i va obligar-lo a exhibir el tatuatge a tothom.

Li agradava el sexe oral, com a usuari i com a beneficiari, però només se’l deixava fer quan era amb algú de confiança. Algú amb qui compartís punts de vista, ideals, ideologia. Una persona oberta que no tingués por de sentir-se atreta per algú amb la polla guarnida tal com la duia ell. No és que la gent amb qui mantenia relacions es dediqués a estudiar-li la cigala amb tota l’atenció del món. Generalment, arribats al punt que l’estimulació genital passa a ser quelcom prioritari, la gent tanca els ulls, o creua mirades apassionades amb el receptor de les seves atencions. Li va venir al cap el cas de la Carmen, una noia morena d’ulls negres com el carbó i una boca de llavis preciosos. Sentia una connexió especial amb ella molt abans d’aconseguir despullar-la. Havien estat sortint unes setmanes: cinema, sopars, fins i tot un partit de futbol on el seu equip va perdre per golejada. Una nit, mentre ballaven a la discoteca, ella se li va arrambar i prenent-lo de la sivella va dir-li a cau d’orella que tenia moltes ganes de veure de quin color eren els llençols del seu llit. No havien sortit del garito, que ja aixecava el braç ben amunt demanant un taxi. No van perdre ni un segon, un cop a casa d’ell, les peces de roba anaven caient a terra, marcant la ruta des de la porta del pis fins al dormitori. Els petons van donar pas a les mossegades, i després vingueren les llepades, les carícies i pessigades. Es deixaren caure al llit i, com per art de màgia, el noi es va veure estirat amb una mossa despullada recorrent-li el cos a cop de llengua. La noia va haver de parar un moment a escopir un pèl i va aprofitar per mirar-se’l amb cara de «què coi fot aquí tota aquesta pelambrera?», però de seguida va ajupir el cap i va començar a jugar amb el seu prepuci, llepant-li la punta i fregant amb la llengua la corona del gland. No podia evitar patir per si ella decidia repassar també la resta del tronc i es trobava el tattoo. I, efectivament, després d’un parell de minuts de tenir la cigala entrant i sortint de la boca, va decidir canviar de posició per estar més còmoda i va situar-se entre les cames del noi, que abstret pel seu propi plaer, no va adonar-se d’entrada, que la noia havia aturat la fel·lació. «Merda» pensà el noi, però va controlar els nervis un cop la noia va tornar a ficar-se-la a la boca. Tanmateix, el plaer va ser breu, va notar que el seu penis quedava lliure i que la noia s’apartava. La conversa posterior va ser vergonyosa per l’un i l’altra a parts iguals. Ell no sabia com defensar l’elecció que havia fet en decidir sobre el tatuatge i ella, tot i estar força d’acord amb moltes de les idees del noi, no aconseguia deixar de pensar en els seus pares i que pensarien d’ella si ho sabessin. El noi li va dir que se li escapava que hi tenien a veure els seus pares, però que entenia perfectament que pensar en ells amb una polla a la boca no devia ser agradable. Hores després, un cop s’havia masturbat veient porno amb el mòbil, va provar d’entendre on havia perdut tota possibilitat de guanyar el debat i va decidir que el comentari paterno-genital havia estat el catalitzador de la derrota. Per sort, la Carmen no pertanyia al seu cercle directe d’amics i confiava que li guardaria el secret.

Assegut a la sala d’espera, era incapaç de mantenir les cames quietes. Una li tremolava sense control mentre contreia el peu de l’altra fins a provocar-se rampes. Mirava i remirava la porta de la consulta a la qual el farien entrar, agraint per primer cop a la vida, la llarga espera. S’havia aixecat de matinada, amb moltes ganes de pixar, però per molta força que hi va fer, només queien quatre gotes mal comptades d’orina al vàter. La tercera vegada que va intentar buidar la bufeta, va notar com si quelcom es trenqués dins del seu penis i un petit grumoll de sang va rebotar a la ceràmica. Espantat, va vestir-se i va sortir a buscar un taxi que el dugués a l’hospital. Tenia por, més de la que mai havia tingut, però no només per les implicacions de treure sang en pixar, sinó pel fet que si el doctor l’examinava, veuria amb tota seguretat el tatuatge. Els nervis no el deixaven pensar en claredat i, en un moment de desesperació, va aixecar-se per marxar cap a casa. Va ser llavors que la porta de la consulta es va obrir i va sentir que deien el seu nom. Resignat, va aixecar la mà i va seguir el metge cap a dins, pensant com era d’injusta la vida, forçant-lo a avergonyir-se de si mateix, manllevant la seva llibertat d’expressió, per una petita taca de tinta. No va poder evitar pensar que tant de bo no se li hagués acudit mai tatuar-se allò a la titola.