Els seus peus s’enfonsen sencers dins la sorra microscòpica i daurada, i malgrat que protegits per les xancletes nota la cremor de l’arena d’agost. Camina vint o trenta metres i descarrega la cadira i el para-sol, els desplega i munta, tenint en compte on és el sol i cap a on ha d’anar.
Les dones l’encerclen i l’ensumen, el fiten de dalt a baix, descaradament. Nota com alguna li frega l’esquena, els grupets l’assenyalen i riuen. Ara li demanen un selfie, una li posa el vi a la copa fins a vessar, de fons sona la Rafaela Carrà i la Maria Jesús amb el baile de los pajaritos de fons.
El tren endega famèlic de paisatge, de pals de telèfon, d’horitzons sense fi, sotraguegen les espatlles, el ritme fidel el vol arrossegar de nou cap al son, però gira torbat el cap; el seu acompanyant l’observa: Jo de tu giraria cua.
La Txell somriu nerviosa perquè ho han assajat i confia en ell, tot està passant segons el que han parlat i ho estan fent bé.
La nit ha acabat i surt el sol, el miro detingudament. Va lliscant pel cel cap al centre del dia. Passen les hores.
Engega la televisió on brama un reality i se serveix una ampolleta del mini bar. És la primera vegada a la vida que no en mira l’indecent preu. L’adrenalina li ha baixat de cop i amb el whisky s’adorm fins l’endemà.
El que m’El que m’agrada més són els titulars; “Ney Mar de Dudas”, “Canna Malo”, “Cholos ante el peligro”,”Tor Pedro”, “CReído”, “Van Mal”, “Bundes baño”… Diuen molt de la premsa que llegim.agrada més són els titulars; “Ney Mar de Dudas”, “Canna Malo”, “Cholos ante el peligro”,”Tor Pedro”, “CReído”, “Van Mal”, “Bundes baño”… Diuen molt de la premsa que llegim.
Quan va sortir del bany amb la cinta adhesiva a les mans, el d’arxiu li va dedicar una aclucada d’ull. Una veu interior li va dir que tan de bo fos per convidar-la a sopar. Però no. Va ser l’inici de l’epidèmia.
I com que l’aventura l’hem triat nosaltres doncs ara ens ho mengem amb patates i hem d’anar triant opcions cada dia i no val arraconar el llibre al fons del prestatge darrere del Mil cretins del Quim Monzó.
La gent protesta i s’enduu les mans al cap. En Tomàs balanceja i es precipita cap el terra. En Maximilian fa el mateix, però en caure, pica amb el cap a la raqueta i queda estabornit.