Fa anys, quan era jove i [encara] més innocent, llegia uns tebeos on, dins la contra portada, hi publicaven els “diálogos para besugos”. Començaven amb un “– Buenos días. — Buenas tardes.”, seguia tot un cúmul de despropòsits, i acabaven amb un altre “–Buenos días.–Buenas tardes.”. Però eren de riure.
Els diàlegs de lluços reals són molt més curiosos i divertits. Els que més m’agraden –mentre moro aixafat per tones de sarcasme– són els que s’esdevenen entre dues persones que, en realitat, estan d’acord. I és divertit perquè, tot i estar d’acord, s’entesten a estar en desacord.
Em va passar fa un parell de setmanes. En un petit debat sobre el paper de la dona en la vida pública dins la tradició jueva, una senyora deia que tot es basava en què, de forma tradicional, sempre s’havia dit que les dones estaven exemptes de realitzar segons quines coses. I que amb aquest argument s’havia aconseguit treure-les de la vida pública i relegar-les a casa.
I jo, que no només estic d’acord amb el que em deien sinó que m’agradaria canviar la situació, vaig saltar emprenyat com una mona. Resulta que això d’entendre “exempt” com “prohibit” ho trobo una mena d’aberració. No només lingüística, sinó perillosa com una arma de doble tall.
Que hom s’escudi en què està exempt de fer quelcom per “escaquejar-se” de fer-ho és una cosa. Però quan un tercer relega algú a l’habitació de les rates perquè “tradicionalment ha estat exempt de sortir-ne”, escolti, miri, al quarto de les rates –i a cagar també, ja que hi som– se n’hi va vostè.
Després d’uns minuts de debat i exposició argumental, crec recordar que ni la senyora ni jo vam voler baixar del burro. Cadascú es va aferrar al seu argument: ella en què això de dir que estar exemptes era un error històric; jo en què exempt no significa prohibit.
Podem riure bastant d’aquesta mena de situacions. En temes més o menys trivials, fins i tot podem acabar-ho amb un “–Bon deia. –Bona tarda.”, però potser caldria tenir les coses més o menys clares quan es tracten d’altres afers. De lluços ja n’hi ha prou a les peixateries. I més avui, que és dimarts.
Foto: Aula de tutoria