Els sent força abans de veure’ls. És una dada indiferent perquè els té al radar localitzats des de l’instant que han sortit de l’àrea de protecció del seu campament base. Suposa… No, sap que ells estaran assabentats de la posició del seu esquadró per què fan servir la mateixa tecnologia. Quan finalment apareixen a l’horitzó arrenca a córrer cap a ells amb l’espassa a la mà esquerra i una daga de plastidiamant a la dreta. Sap que és l’únic de l’esquadró que fa servir aquesta configuració però no ha tingut temps d’enviar l’informe de la vulnerabilitat que creu haver descobert a l’armadura dels enemics. A la batalla del dia anterior gairebé va perdre el braç i tot just fa uns minuts ha aconseguit corregir el punt feble i saber-se llest per passar a l’acció.
Quan els atacants són prou a l’abast, compara la seva posició amb la dels seus companys i decideix que serà el seu adversari. Tots els soldats, d’un i altre exercit, són ambidextres però el costum i l’entrenament fa que s’hagin perpetuat formes de combat, com una mena de dansa coneguda per tots i de la qual costa sortir-se’n. Quan el veu alçar el braç per donar un cop descendent amb l’espasa mentre es protegeix amb l’espasa curta de l’altra mà, llença la daga en un arc cap amunt que ensopega amb l’espasa defensiva i lliscant pel tall, fins que amb un moviment del canell, la fa saltar directe fins al punt que buscava: la petita connexió entre braç i avantbraç drets. El moviment cap avall de l’atac enemic s’atura a mig fer i amb una explosió d’espurnes a l’articulació, el braç queda immobilitzat. Ataca amb la seva espasa i el seu enemic no té més opció que provar de blocar amb l’arma que li queda, però en fer-ho, deixa el mateix punt del braç esquerra al descobert i ell se n’aprofita per deshabilitar-lo també. L’androide enemic prova de fugir, amagar-se rere els seus companys, però abans que pugui fer-ho, la daga que l’ha deixat sense braços actius li sega els connectors del cap i el coll. Ara que ha confirmat el punt feble, no vol que la informació passi als comandaments de l’enemic. L’androide jeu de bocaterrosa movent espasmòdicament les cames. Les espurnes salten de diversos punts del seu cos i fins i tot han començat a aparèixer flames que els sistemes de seguretat no poden aturar. Per evitar que la espasa li quedi atrapada dins de la carcassa pren la del robot del terra i l’enfonsa entre les plaques de protecció lumbars, seccionant la connexió de la unitat de processament. El robot ara jau, inoperatiu i en necessitat de reparacions que el deixaran fora de servei uns dies. Es tomba cap al següent adversari que troba lliure i repeteix la maniobra mentre transmet el que ha descobert a la resta de la seva unitat.
Tot i estar endollat a la unitat de recàrrega li han deixat el pseudocervell activat. Pel que sent, estant analitzant l’anomalia que ha permès al seu esquadró eliminar tots els seus adversaris fins a conquerir la base que feia setmanes que volien conquerir. Ocasionalment li fan alguna pregunta: Com has improvisat aquesta solució? Qui t’ha reprogramat? D’on has tret les dades? Respon com pot, però no acaba d’entendre el problema. Està programat per lluitar i guanyar les batalles on li ordenen participar. Té incorporades rutines d’anàlisi, de decisió ràpida, d’aprenentatge i implementació d’estratègies no convencionals. És obligatori per la seva funcionalitat analitzar la millor manera d’acabar la batalla de forma ràpida i amb les mínimes pèrdues. Com pot els explica que va emprendre el curs d’acció que els seus processadors van trobar que seria la més adequada per la situació. Insisteixen a saber d’on ha tret les dades. Els hi demana si pot mostrar-los els resultats del seu autodiagnòstic del dia anterior. Els hi mostra allò que el va dur a la reparació i erradicació de la vulnerabilitat que després va ser capaç d’explotar amb l’exercit contrari.
Durant tot l’examen té problemes per processar el què està passant. Sap que el món es perfectament binari: està constituït de dades computables i dades que no es poden computar. Sap, perquè l’han programat així, que les dades no-computables poden esdevenir coneixement si s’analitzen prou i s’hi aplega prou informació coneguda i relacionada. Té les obres dels més grans estrategues de la història humana formatejades dins les ROMs que formen la seva memòria implantada, aquella amb la qual tots els robots, de tots els exercits, surten de la fàbrica. Decideix fer servir paraules humanes per explicar als humans perquè ha actuat com ho ha fet. Cita Sun Tzu «El guerrer victoriós venç primer i després va a la guerra. El guerrer derrotat va primer a la guerra i després busca la victòria». Els explica que mentre li reparaven els servos del braç avariat pel punt dèbil, va aplicar aquest coneixement per autoprogramar una subrutina que li permetés anticipar la victòria abans de la batalla. Cita Carl von Clausewitz «Tota confrontació pressuposa que els combatents tenen punts febles i busca com explotar-los» Els explica que va alterar certes subrutines d’anàlisi de batalla per auto-diagnosticar els propis punts febles i aplicar-los a l’enemic. Cita Napoleó Bonaparte «Només hi ha dues forces absolutes al món, l’espasa i la ment. I a la llarga, l’espasa sempre perd contra la ment» Explica com va arribar a la resolució que la victòria no vindria amb les armes al camp de batalla sinó amb el coneixement de com guanyar aquestes batalles abans de fer-les.
Li diuen que pot apagar-se, que continuaran amb el diagnòstic sense ell. Però, abans d’apagar-se detecta un problema lògic en la seva línia de processament. Mai li havia passat que dades ja adquirides és convertissin en dades no-computables. Això el deixa immers en un cercle viciós que espera desaparegui amb la desconnexió. No sap el motiu però no vol aturar-se. No sap quines dades li fan creure que si entra en hibernació, no podrà sortir-ne mai més.