No sé si recordeu aquells llibres (de color vermell, amb el títol en blanc i un dibuix a la portada digne de la Dimensió Desconeguda) s’anomenaven Elige tu propia aventura i estava ple de disjuntives que feien que el protagonista (que era el lector, ja que estava narrat en segona persona) tingués un final bo, no tan bo o dolent. Si teniu #putos40, sabeu de què parlo.
Doncs més o menys això és el dia a dia amb un adolescent. I com que l’aventura l’hem triat nosaltres doncs ara ens ho mengem amb patates i hem d’anar triant opcions cada dia i no val arraconar el llibre al fons del prestatge darrere del Mil cretins del Quim Monzó.
Així que posicionem-nos. Introducció neutre: Tenim un fill- filla (com manen els cànons políticament correctes). Té mòbil. I el mòbil té whatsapp. I ell-ella és a la dutxa. I en té per 20 minuts ben bons, amb la música a tot drap. Si decideixes xafardejar-li el whatsapp, passa a la pàgina 6, si no a la 20.
Pàgina 6: Has decidit llençar-te de ple a l’aventura. Però has llegit tota la corrua de missatges dels xats farcits d’acudits de mal gust, misògins i infantils… Res més? No dóna per més el tema? No hi ha cap trama, cap venjança? Cap caiguda d’ulls? Cap cita secreta? Boh. Passa a la pàgina 12.
Pàgina 20: Has decidit, estar-te’n. Sents com desaigua la dutxa i restes quieta durant breus instants davant el mòbil que fa pampallugues breus, insinuant-se perquè t’hi acostis. Però tu estàs fermament convençuda que has de vèncer la temptació i no obrir la caixa de Pandora. Passa a la pàgina 43.
Pàgina 12: I ara què, ets una harpia. Quina mena de mare estàs feta? Així confies en el teu fill (o filla, perdó)? Si decideixes fer-te un gintònic i meditar aquí acaba l’aventura. Si no passa a la pàgina 33.
Pàgina 43: Fes el fotut favor de tornar al seu escriptori, tan sols et deuen quedar 5 minuts amb tanta tonteria de sí o no. Agafa el puto telèfon i esprem-lo, si el llegeixes, vés a la pàgina 6. Si no passa a la pàgina 33.
Pàgina 33; Molt bé, tu ho has volgut, et toca llegir-te tota la bibliografia del pediatra Carlos González. Què no saps qui és? Doncs no pateixis, que no ho oblidaràs.
Publicat originalment a #Putos40