Es parla molt de l’escolta activa. Com el mindfulness, els muffins, les amanides de gintònic o els festivals culturals, són una moda que, més que conscienciar, serveix perquè algú faci doblers a costa d’algú altre.
Segons la Viquipèdia, per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
- Eliminar possibles distraccions
- Establir contacte visual
- Ús d’un to i volum adequat
- Reforçar el missatge de l’emissor
- No interrompre
- Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho
- Centrar les intervencions sobre el missatge emès
- Controlar els silencis
- No jutjar, ni prejutjar
- Identificar els sentiments de l’emissor
- Ser pacient
- Controlar els missatges que emetem
- Prendre notes
Jo, que sempre estic a favor de gairebé tot, trobo que el punt tercer caldria reforçar-lo. És molt important que, per escoltar, emprem un to i un volum adequat.
Escoltar no és fàcil. Proveu-ho. Molts cops em descobreixo desconnectant, o pitjor encara: pensant en què respondre.
Escoltar es basa a deixar que l’altre es comuniqui. Que ens expliqui Lo Seu, sigui el que sigui, i que nosaltres ens limitem a esbrinar què ens diu. Sense fer res més. Ni opinar, ni reforçar, ni res. Escoltar. Estar presents per l’altre, perquè és el seu moment.
No és conversar ni dialogar. És deixar que l’altre xerri. Perquè ens està explicant alguna cosa, i requereix tota la nostra atenció.
Escoltar és el que fan els nens quan els expliquen un conte. Embadalits, totalment integrats en la història. Vivint-la com si fos seva.
Escoltar és, potser, la cosa més difícil del món, perquè requereix 0 interactuacions amb l’altre. I en un món en què dominen els estímuls per captar l’atenció, ser capaços de refusar a fer-ho i, per contra, oferir la nostra atenció al 100% és un esforç titànic.
Escoltar tampoc és deixar-se vendre coses. De fet, cal escoltar de forma atenta per poder saber si l’altre ens està explicant una cosa o, al contrari, ens intenta vendre alguna moto.
Escoltar és deixar que l’altre parli. I fer-ho en silenci. I un cop l’altre acabi, no replicar. Interioritzar el que ha dit, saber què ha dit. Pensar sobre el que ha dit. Buscar si en el que ha dit hi ha quelcom que puguem aprofitar per construir o millorar coses. O si serveix per posar en crisi les nostres visions –bé, això seria el segon cas de la frase anterior.
Escoltar és moltes més coses de les que podria dir. Però ara, jo us dic «escolteu», perquè si en aquest món nostre s’escoltés més, potser entendríem el que l’altre ens vol dir. I si entenguéssim el que ens diuen, no hi hauria tants malentesos. I el món seria un xic millor.
Jo us dic: si voleu fer del món un lloc millor, guardeu silenci, escolteu.