L’alegria i la combativitat són desitjables. Però no es pot dir que es va al combat i obviar els senyals de l’enemic. I no ho diem nosaltres sinó Alfredo Pérez Rubalcaba el desembre de 2010: quien le echa un pulso al Estado, pierde.
El tren endega famèlic de paisatge, de pals de telèfon, d’horitzons sense fi, sotraguegen les espatlles, el ritme fidel el vol arrossegar de nou cap al son, però gira torbat el cap; el seu acompanyant l’observa: Jo de tu giraria cua.
La història dels espies ens explica que l’important no és fugir d’Egipte, que va ser relativament fàcil. Ens explica que el que realment importa és fer fora Egipte de la ment.
Estant sota aquest tel espès que m’ofega, i enrareix, l’aire que arreu em cobreix
de sobte, un glop d’alè d’un antic cavaller
que em transporta a una regió perduda, on el lament no té cabuda.
Era necesario enviar cascos azules a las zonas seguras, pero a pesar de las buenas palabras iniciales, ningún país estaba muy dispuesto a dejar tropas suyas en una zona totalmente cercada.
La Txell somriu nerviosa perquè ho han assajat i confia en ell, tot està passant segons el que han parlat i ho estan fent bé.
My dull hat won’t recoil unless I engulf. He will destroy usably if the hen isn’t bright.
Batman es una mierda. Y Tim Burton un fracasado creador de Universos superficiales.
Arribo a la conclusió que ja en tinc prou de pàgines, ja en tinc prou de sostres. Repto a les instruccions mèdiques, familiars i probablement de la raó, i finalment em llevo en un trist intent d’encarrilar el dia.
Con unos 7000 proyectiles al día, la gente de Vukovar hizo lo que pudo para sobrevivir en sótanos. No había lugar seguro y, por supuesto, el hospital fue también un objetivo constante de ataques.