– Tom, tu què en saps de la màfia? – En David llença el llibre de literatura que sobrevola tediós per damunt de les llibretes i bolígrafs que hi ha escampats damunt de la taula fins que topa estrepitosament contra el terra- N’estic fins els nassos d’en Joyce i de l’Ulisses de marres, qui el va parir, com més llegeixo menys ho entenc.
– Gàngsters? On els has trobat a la novel·la? No els sé veure en cap de les vuit-centes condemnades pàgines! – En Tom enfonsa el cap dins el seu totxo- Potser hi donarien una mica de sentit a tot plegat.
– Estic canviant de tema burro. Amb aquest treball lleparem, ja t’ho dic ara, la mestra de literatura, la Dobbins, es mor pel Joyce i jo no sé que li veu, s’ha passat tres pobles amb aquest llibre… Jo et pregunto per la màfia punyeta.
– Ah! Vols dir paios amb males puces, aquells que provoquen mort arreu, execucions, tirotejos ratatatatata -En Tom ha posat els dits índex en filera i ha arrasat tota l’habitació- … jo crec que ara ja no n’hi ha d’això, algun macarra, camells però mafiosos?
– Sí gàngsters, paios amb vestit fosc, barret i metralladores o pistoles. Elegants però uns fills de gossa. Jo tenia entès que per la llei seca te’l podien proporcionar o prometien protecció a alguna tenda a canvi de diners… Però ara? Creus que ara es dediquen a les drogues o a robatoris a gran escala?
– Ni idea, et passa cada cosa pel cap a tu que Déu n’hi do. Espera, ara que ho dius, saps que hi ha una peli que surten aquesta mena de paios? La va anar a veure el meu germà amb els seus amics la setmana passada. M’han dit que hi ha un que li talla l’orella a un policia, li fot amb un ganivet tio, hi ha un colló de sang per a tot arreu, però és impossible que ens hi deixin entrar l’han classificat com a restringida, o anem amb un adult o res.
– Hòstia, ha de fotre mal que et tallin una orella -fa en David tocant-se el lòbul de l’orella dreta- L’hem d’anar a veure.
– A mi se’m acut que podríem demanar ajuda a la màfia per fer l’exposició a la Dobbins a la classe de literatura, per que si no, no sé com ens ho farem. – Fa en Tom mentre comença a dibuixar una cara amb cicatrius en un marge del capítol tercer d’Ulisses.
Han comprat dues entrades per anar a veure el Guardaespatlles, una mena de musical dramàtic que sembla que no s’acabi mai. En el moment en que la Whitney Houston és al terra i té en braços en Kevin Costner tot ensangonat cridant fora de sí per tal de que vingui un metge, és quan en Tom i en David surten de puntetes de la sala i entren al lavabo del cinema. Tots dos es tanquen junts dins una cabina de bany i s’aguanten el riure mentre escolten com la gent micciona i s’escorren les últimes gotes d’orina o fan flatulències mentre van de ventre. Quan son les sis i deu surten corrents, asseverant-se que no hi ha ningú pels passadissos, esquivant les màquines de cola i fent via cap a la sala tres on projecten Reservoir Dogs.
Al vespre la Laura truca al Jordi. Reservat el Mirablau, el tindrem per l’últim divendres del mes de novembre tancat per nosaltres. A l’hora d’anar a dormir es repeteix en el seu cap les últimes paraules que li ha dedicat el Jordi, ets la millor Laura. I tant que ho era, i no pararia de demostrar-li.
– Tata, surto a passejar, no cal que m’hi acompanyis!
La Laura té molta feina a fer; ha de trobar el vestit, el vestit perfecte, haurà d’anar a la perruqueria i a fer-se les ungles, potser hauria d’anar al ginecòleg, està segura que pot conquistar al Jordi i iniciar una vida amb relacions normals, com fa la gent normal, amb un nuvi normal. Seria el primer cop a la vida que hi aniria; la nit d’estiu de fa cinc anys, la nit de la violació a Tamariu, la mare havia dictat silenci i discreció. Res de metges, res de publicitat, si et portem al doctor ho veurà que no ets verge i ves què dirà la gent de tu. Encara els hi pot caure un paquet als nois. S’iniciava un secret absolut que ara ella intentaria certificar que anys més tard tot havia acabat bé. Aleshores la recepta va ser un predictor, ibuprofè i un embenat amb iode al braç, remeis que aparentment van solucionar tots els problemes visibles.
– Els nois no sabien el que feien Laura. – anava fent la mare mentre la gasa borratxa de iode taronja potinejava la ferida- Havien begut molt els dos, aquella festa se’ls en va anar de les mans. A banda em van dir que els havien drogat, els van tirar alguna cosa a la beguda o ves a saber tu. Cada dia hi ha gent més estranya per arreu, ja no s’estan als seus barris marginals i pobres, agafen el cotxe i amunt, o pugen amb el tren o el que sigui. S’escampen com rates de mala mort. A més tu ja havies d’estar dormint, què feies a aquelles hores desperta? Com dius? Mirant el programa musical aquell, que pesada! Sempre demanant veure’l. Laura, no creus. No fas cas del que et dic. Veus què et passa? Vas vestida amb pijames que et van petits, vas ensenyant aquest pitram i mig cul, sembles una puteta. Laura, sí que ho sembles, una puteta deixada. Escolta’m! Mira’m a la cara quan et parlo! – Fa adreçant-li la cara i tacant-li la barbeta de iode- Ara ja no s’hi pot fer res. No farem res. Laura, totes les noies perden un dia o un altre la virginitat, més val d’hora que mai! L’altre dia em comentaven que hi ha moltes noies que perden la castedat muntant a cavall! T’imagines? Perdre la virginitat amb un cavall! Tu l’has perdut amb el Pedro, hi ha tantes noies que t’envejarien! És un bon partit! Sempre ho podràs lluir això; Jo malgrat soc una noia grassoneta, se’m va fer el Pedro, fort, guapo, alt. Si vols fer-te amb nois així has de plantejar-te seriosament canviar d’imatge i deixar d’afartar-te tot el dia.
Està de mala sort amb les talles, s’han esgotat les de la seva mida. Ha de fer règim, compta que encara té uns dies de coll abans de la festa, ha de canviar hàbits, menjar sa, fer exercici…Avui no tornarà en taxi cap a casa, potser caminarà una estona, ja pot fer el que vulgui sense donar explicacions a ningú; Qui necessita una tata? Una mare? Un pare? Se sent madura i segura. Les coses li van infinitament millor quan fa la seva. Al seu germà bessó, a l’Oriol, li ha anat la mar de bé des que es va desempallegar de la família. Ella farà el mateix. Ella i el Jordi.
Quan surt de l’enèsima tenda de roba i les portes automàtiques de vidre s’esventen, la colpeja una bafarada de sol que li esborrona el confortant tacte que la pell freda havia agafat amb l’aire condicionat. Fa calor però farà la tornada caminant, es prem la bossa a les espatlles i comença a fer grans passes.
Va mirant les parelles, semblen felices caminant amb les cames entortolligades o compartint gelats que es fonen sota el sol, fins i tot li fan enveja les que es discuteixen.
La seva vida sembla nova, tot just a punt d’estrenar; el Pedro sota terra, el seu germà Miguel lluny i emancipat, les classes a la universitat a tota màquina, en Jordi a dues fileres d’ella i organitzant junts la festa, cada cop intimant més, la vella vida que l’havia encadenat finalment queda enrere.