I un estiu més, que afrontem de la pitjor forma possible, en tant al nostre monotema. Diu la indústria de les notícies que avui, o ahir –o vés a saber quan–, ha començat la «fuetada infernal de calor». Desconeixem si és un joc de paraules celebratori de la conjunció astral entre lluna, solstici, Sant Joan i Patum, o si és un nou cas de clickbait de merda per captar visites.

No, en realitat ho sabem: és la segona.

La indústria de les notícies segueix produint, com va dir Lord Black Adder, merda per sopar. I per esmorzar. I per dinar. I per berenar. I si cal, pel brunch. Però el fet que preocupa més no és això. Perquè si el model que ha escollit el periodisme és el de l’escarabat piloter, que construeix una bola de femtes per tal d’impressionar a les femelles, doncs molt bé. El que realment preocupa és que seguim caient.

Qui no ha picat un parell o tres de cops, amb titulars que tenen poc o res a veure amb el que s’explica? La sorpresa és quan descobrim que allò que s’explica és encara més vergonyós que el titular.

Ens seguim creient la merda inventada de confidencials. De Nacionals. De les Vanguàrdies. Del Raca Raca. Dels inútils de «líders mediàtics» de les ràdios del matí. Dels endevins fraudulents que porten tota la vida intentant colar ressemblances entre Itàlia i Catalunya, i que no han encertat ni el color dels mitjons que es posen al matí. A tots aquests i aquestes, els hauríem de desafiar que demostrin que són capaços de cordar-se les sabates.

Per sort, sembla que cada cop en són més que rebutgen la merda diària, ja sigui actualitat inventada, o pornografia amb el pobre nen que va caure dins un pou fa cosa de més d’un any, i que encara escuren al programa de la Griso.

Cal fer fallir la industria de les notícies. Ja fa temps que és urgent parar els peus a aquesta gentoleta. Tertulians i tertulianes, columnistes i articulers. L’equivalent als autocantors –que són com els cantautors, però en mancat– de la vida dels noticiers. Gentola que ens alliçona des de comptes B, C, D i N+n² –si és que això vol dir alguna cosa, si m’ho permeteu–, fent boles de merda per atraure alguna femella despistada. I tot en connivència a una classe política que, cada dia més, ens pren pel pito del sereno i ens amaneix el menú que Lord Escurçó ens explicava.

Potser va essent hora que, aquí a Le Tapiriste, fem allò que portem un parell d’anys dient que faríem, i que sempre acabem deixant per un altre dia. Potser, també, aquest estiu haurà de servir per reflexionar què ens ha portat l’apocalipsi i la seva rèplica. Potser quan arribi setembre, i després el nou any, serà hora de dir prou a moltes coses.

Mentrestant, podeu veure un vídeo de fets veritables sobre l’escarabat piloter, al que si presteu atenció, us revelarà prou paral·lelismes amb la situació que comentem. Bon estiu.