Invasió

El General tomba el cos i es queda mirant el pont de comandament, tira les espatlles enrera i empassa saliva abans de parlar.

– Majestat, ja tenim confirmació de que la nau d’en XRF22 ha arribat a l’objectiu. Ha aterrat de forma correcte al planeta terra. – el to de veu li ha sortit com esperava.
– Comença la fase d’exploració.-Fa el rei- Manteniu-me informat en tot moment de les notícies.
– Sí Majestat. -el General es gira i mira tots XRF que seuen davant els monitors que pampalluguegen.- Iniciem fase 2 operació Terra, reconeixement fauna autòctona.

La Jana fa dies que no sap ben bé què fer a l’hora del pati, hi ha el grupet de futbol on tot són cops de peu i crits. Hi ha el grup de populars que només fan que fer-se i desfer-se els cabells. Hi ha les que fan un grupet i s’expliquen xafarderies. I hi ha els friquis que donen voltes sense massa sentit al voltant del pati, que cauen i es tornen a aixecar.
I ella que està tota sola asseguda en aquell racó fent cercles amb el dit a la sorra la mare l’ha empastifat de crema solar Nivea i té tot el dit com una croqueta.
Aleshores veu aquell insecte. És molt estrany. És tot vermell. Sembla una marieta però no ho és.

– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… Aquí XRF22. Espero instruccions. Tot està sorgint sobre el xxxxxxxxxxxxxxxxxxs…previst.
– XRF22, li demanem ens expliqui detalladament el que observa de la fauna humana. -el General està aconseguint mantenir el to de veu castrense.
– Xxxxxxxxxxxxxs…xxxxxxxxxxxxxxxxxs… Es mouen molt, molt els humans. Bàsicament ho fan damunt de les dues extremitats, bé de vegades ho fan de quatre grapes o rodolant per terra.
– Com es comuniquen XRF22? Ho fan amb un llenguatge sonor?
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… El volum de la comunicació és elevat, obren molt un orifici, en el que també introdueixen l’alimentació, i es criden. Ens caldria que analitzéssiu el missatge que he gravat, sembla un codi; “Passa la pilota”. Ho diuen sovint “Passa la pilota”. Potser és una salutació al seu Déu “Passa la pilota”. O instruccions militars.
– Ho heu sentit? -diu el General- Apunteu; “Passa la pilotu”. Desxifreu urgentment el missatge!
– Passa la pilota -fa en XRF74569 sense aixecar el cap del teclat.
– Pilotu -diu el General fent un cop damunt de la taula i amb un esgarrinx de veu.
– Pilota, passa la pilota -corregeix el Rei aixecant el dit
– Sí senyor. Desxifreu, va, va. XRF22, segueixi observació, en breus minuts potser s’haurà de passar a l’atac.

La Jana ha anat a buscar una branqueta i s’acosta a l’insecte. S’ajup i se’l mira detingudament. Fa sorollets molt suaus, una mena de xiuxiueig.
– Hola, què vols ser el meu amic?
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs.
– Ai què bonic! Xxxxxxxxs. Xxxxxxxx.
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… Passa la pilota.
– Ai què monu, si parla i tot! Xxxxxxxs. Xxxxxxxs. Passa la pilota? Passa la pilota bonic?
La Jana li posa la branqueta a sota i amb un àgil moviment el deixa panxa enlaire.
– Què tens pessigolles?
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs…
– Ui, quantes potes, una, dues, tres… sis! Tens sis potes i uix aquest color com taronja de sota la panxa és una mica lleig.

En XRF22 perceb el perill des de les antenes, recorda la instrucció militar i les llargues sessions d’abdominals i flexions.
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… Atenció, atenció, demano autorització per atacar. Soc en perill, repeteixo soc en perill. General, autoritzi atac, XRF22 en perill, repeteixo.
– Maleïts humans. XRF22, -fa el General de nou picant la taula- descrigui la situació.
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… L’enemic, m’ha deixat panxa enlaire, no tinc activa la motricitat, repeteixo, possibilitat de fugida estimada en 0 sobre 10. Demano autorització per atacar. Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs…
– Majestat? – fa el General.-Què fem?
– Heu desxifrat el codi? Què coi vol dir Passa la pilota?
– Encara no -respon el XRF74569- necessitem dos minuts més.
– Aguanta XRF22. Has d’aguantar dos minuts més com sigui abans d’iniciar l’atac.
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs… Sí senyor! A les seves ordres.

En XRF22 pensa en la mare, i en la XRF33 que el va deixar abans d’embarcar-se en la nau. Pensa amb el cabró del XRF23 que segur està amb ella. Una llagrima li cau per la galta, ha de morir pel seu planeta amb honor.
La Jana ha anat corrents a buscar les amigues que tornen esvalotades i armades amb distintes branques.
– Ho veieu, és tot fastigoset de baix.
– Ecs. Sí.
– Però per l’altra banda és molt monu. Mireu, hop -Fa la Jana fent-lo giravoltar.
– Ooooooh que maco.
– Xxxxxxxxxxxxxs….xxxxxxxxxxxxxxxxxs…
– Ooooooh si diu coses!
– Sí abans ha dit passa la pilota…
– Sí home mentida!
– No, no és mentida! Diga-ho Xxxxxxxxs. Diga-ho bonic! Passa la pilota! Passa la pilota!

El General es mou nerviós per la sala. El XRF74569 tecleja amb bogeria. El Rei, guarda silenci i es rasca el nas. Tot seguit s’apropa als monitors i crida.
– Colla d’inútils, o interpreteu el missatge o us envio a fabricar sabates per l’exèrcit, i penseu que cada soldat necessita sis sabates!
– Ho tinc! Ho tinc! -fa finalment XRF74569 aixecant-se.
– Digui, digui per l’amor de Déu, tenim en XRF22 a punt de morir.
– Passa la pilota, en el llenguatge humà significa… Odio el planeta XRF! Crec.- en XRF74569 seu de nou i torna a mirar el teclat.
– Maleïts humans.
– Sí -diu en XRF74569 alleugerit.- Amb tots els respectes senyor en XRF22 ens ha de venjar.
– Codi vermell -crida el Rei- Extermineu els humans.
– Codi vermell -repeteix el General.- Em sents fill? XRF22 codi vermell!

En XRF22, obre les ales, comença el protocol de desplegament de les armes per massacrar tota la fauna de la terra.
– Ai quin fàstic se li veu el cul.
– Potser té caca. Ecs!
– Nenes, què passa? M’havíeu cridat – fa la Judit que ve corrent pel pati.

XOF!
– És repugnant, s’ha aixafat tot amb la seva caca.
– Ai pobret Xxxxxxxxxxxxs. Això et passa per marrano.
– I mireu nenes, surt liquid groc per un costat i vermell per un altre.
– Sembla quètxup i mostassa. Potser era un frankfurt.

Tututututururu Tururu Tututururu Tururu Tururu Tutu.

Sona La Primavera de Vivaldi que avisa als nens que han d’anar cap a classe, una estampida de criatures corre cap a les escales que duen a les classes. La Judit s’eixuga el peu arrossegant-lo per la sorra fins a l’entrada mentre demana que les amigues l’esperin.