Per fi van poder tancar el sinistre. El pèrit va determinar que l’embús no quedava cobert per l’assegurança i que per tant no es podien fer càrrec de res.

Les rajoles que s’havien hagut de trencar per descollar la tassa del bany i arribar al centre del nucli de l’embús feia quinze anys que ja no es fabricaven.

La companyia va autoritzar la renovació total del bany de l’oficina: l’antic racó tenebrós i humit era un confortable espai de rajoles blanques i esterilitzades.

La responsable de la franquícia tenia un punt d’excitació per la novetat difícil d’explicar. Es va saber que es convertia en la garant de què aquell nou espai comportés confort pel personal. Hi va fer collar una farmaciola amb quatre tacs del set, que va omplir amb gases, topionic, reflex, analgèsics i compreses. També hi van collar un dispensador de paper eixugamans amb certificació d’etiqueta ecològica europea.

Va anar a una tenda on li prometien equilibrar l’harmonia interior i es va gastar més de cinquanta euros en ambientador, sabó de mans a base de llet d’arròs i flor de cirerer i dues espelmes de cera natural. Al costat de la pica hi va afegir un pot rodó de Nivea, per prevenir dels penellons. Al personal, ara que s’apropava l’hivern.

El primer rètol el va posar ella mateixa tres dies després de la inauguració del bany. En entrar-hi reprimint la micció, un tenebrós tuf a tabac li va esclatar a tota la cara i la va fer tossir durant deu minuts.

PROHIBIT FUMAR. ESPAI LLIURE DE FUM. LLEI 28/2005

GRÀCIES PER LA VOSTRA COMPRENSIÓ

Va anar al bany amb la cinta adhesiva transparent, i en va tallar dos trossos d’igual llargada. El rètol va quedar fixat darrere la porta.

Durant una setmana tot va semblar anar sobre rodes, fins que el comptable va atansar-se fins a la seva porta i reposant-hi l’espatlla li va bramar;

— “Jefa”, em sembla que el bany torna a sobreeixir.

La mànega de l’empresa de desembussos va travessar xipollejant d’aigua bruta per damunt del parquet de tota l’oficina i refregant-se delitosa damunt de les rajoles blanques del bany.

— Què no ho saben que no es pot llençar el paper de les mans pel vàter? — li va dir, rialler, mentre amb les ungles negres li brandava l’albarà grogós.

Però l’endemà va trobar-se dos papers recaragolats sota la pica. Va sospirar, de veritat costa tant? El bany era un lloc encantador i no costava res recordar on havia d’anar a parar el paper.

TINGUEU CURA QUE EL PAPER DE MANS ES LLENCI DINS LA PAPERERA

Allò va ser un greu error.

El primer que va sol·licitar-li un afegitó va ser el d’arxiu. Li va enviar un correu i li exposava que la setmana passada havia trigat més de vint minuts a poder anar al bany, ja que algú –aquí em perdonarà responsable que no li digui quí, ja que no vull trencar la concòrdia de l’oficina– havia estat jugant a allò dels caramels amb el mòbil dins el bany.

NO FEU ÚS DEL MÒBIL DINS EL BANY. POTSER HI HA GENT ESPERANT

Quan va sortir del bany amb la cinta adhesiva a les mans, el d’arxiu li va dedicar una aclucada d’ull. Una veu interior li va dir que tan de bo fos per convidar-la a sopar. Però no. Va ser l’inici de l’epidèmia.

L’endemà, la recepcionista que sempre li passava la trucada abans ella tingués temps de treure’s l’abric, li va fer un senyal i li va dir que trobava horrorós que hi hagués algú que no baixés la tapa, que si podria posar un recordatori.

ABAIXEU SEMPRE LA TAPA DEL WC

I no eren encara les onze del matí que dues de les telefonistes es van acostar a ella quan feia fotocòpies i van dir que havien constatat que només les noies havien canviaven el rotlle de paper higiènic quan s’acabava i que ho trobaven superpatricarcal i tronat.

SI S’ESGOTA EL PAPER HIGIÈNIC CANVIEU-LO. HO PODEU FER.

I va ser ella mateixa quan va obrir la correspondència i entre propaganda hi havia la magnífica factura d’Agbar i al costat la d’Endesa.

I quan el torn del matí ja plegava per anar a dinar i tenia penjada la bossa, la Paquita va escurar-se la gargamella i deixant l’escombra repenjada a la paret li va donar un tros de paper amb un missatge:

— Pots afegir això oi?

AIXÒ NO ÉS UNA DERRAPADA DE FRENS, ÉS EL TEU RASTRE, PASSA L’ESCOMBRETA.
ACOSTA’T I MILLORARÀS LA PUNTERIA, COWBOY

Per sort va arribar el divendres i amb ell el cap de setmana, i dilluns ningú semblava recordar-se del bany ni del paper de mans, ni del rotlle ni de la tapa. Trucades i correus electrònics, confort.

— Pots sortir un moment? Hi ha un parell de paquets que porten, pots donar tu el vistiplau?

Surt cap a l’entrada, el remitent és la central. Un home amb un cúter a la mà desembala dues caixes.

— Fa goig oi? Converteixen la sala tres en workingcafé amb nevera, microones i cafetera. Ara sí que podreu fomentar l’esperit d’equip.