Les dones l’encerclen i l’ensumen, el fiten de dalt a baix, descaradament. Nota com alguna li frega l’esquena, els grupets l’assenyalen i riuen. Ara li demanen un selfie, una li posa el vi a la copa fins a vessar, de fons sona la Rafaela Carrà i la Maria Jesús amb el baile de los pajaritos de fons.
Encara que hauria de ser al revés, a mesura que acumulem experiència –i experiències–, el viatge es complica.
«Una mujer de Srebrenica se ahorcó en el bosque junto al campo de refugiados en el que se encontraba». Pasarían semanas hasta que supiéramos toda la dimensión del horror desatado en aquella ciudad.
L’alegria i la combativitat són desitjables. Però no es pot dir que es va al combat i obviar els senyals de l’enemic. I no ho diem nosaltres sinó Alfredo Pérez Rubalcaba el desembre de 2010: quien le echa un pulso al Estado, pierde.
El tren endega famèlic de paisatge, de pals de telèfon, d’horitzons sense fi, sotraguegen les espatlles, el ritme fidel el vol arrossegar de nou cap al son, però gira torbat el cap; el seu acompanyant l’observa: Jo de tu giraria cua.
La història dels espies ens explica que l’important no és fugir d’Egipte, que va ser relativament fàcil. Ens explica que el que realment importa és fer fora Egipte de la ment.
Estant sota aquest tel espès que m’ofega, i enrareix, l’aire que arreu em cobreix
de sobte, un glop d’alè d’un antic cavaller
que em transporta a una regió perduda, on el lament no té cabuda.
Era necesario enviar cascos azules a las zonas seguras, pero a pesar de las buenas palabras iniciales, ningún país estaba muy dispuesto a dejar tropas suyas en una zona totalmente cercada.
La Txell somriu nerviosa perquè ho han assajat i confia en ell, tot està passant segons el que han parlat i ho estan fent bé.
My dull hat won’t recoil unless I engulf. He will destroy usably if the hen isn’t bright.